Els Encantats i el llac de Sant Maurici
Caminant no aconsegueixo alliberar-me del dia a dia i aïllar-me per gaudir de l'entorn
El cert es que tot desitjant fer un punt i apart, no faig res per posar-lo, i això em deixa davant meu, tot sol, i no em queixo pas
Ara mateix escolto la remor de l'aigua, pel rierol que baixa cap a l'estany, com a únic so que m'envolta, però vaig escrivint per al blog, com si fos a casa, que hi soc
divendres, 16 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada